Andreu Audet i Puig

(1868-Barcelona, ​​1938) fou un arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891.[1] Arquitecte municipal de Gràcia, aleshores encara un municipi independent, i posteriorment, arquitecte municipal i cap de bombers de Barcelona (1917-1924). Va succeir en aquests càrrecs Rovira i Trias i va ser destituït per motius polítics arran del cop d'estat de Primo de Rivera i de la disolució de la Mancomunitat.: Amb el pretext d'ineficàcia dels bombers a l'incendi del taller metal·lúrgic El Nou Vulcà de la Barceloneta, arran d'una denuncia anònima, es va obrir un expedient sancionador a Audet que va suposar la seva destitució i la depuració de diversos comandaments (un dels quals, Jordi, havia testificat a favor de 'Audet). així com la disolució del cos, sota el pretext de la Dictadura d' emprendre la que van anomenar "reforma del Cos".. Audet es va especialitzar en la construcció de teatres i de sals d'espectacles.,.[2] Encara que alguns teatres han desaparegut, encara es conserven al Paral·lel el Teatre Victòria (projectat per Audet a començaments del segle xx quan tenia per nom Teatre Soriano, tot i que va ser posteriorment reformat), l'Apolo (també molt reformat) i el Comtal. Foguèt tanben professor de fusteria a l'Escòla Superiora de Bells Oficis lo 1915.[3]Rebèt la medalla d'onor del còrs de bombers quand se jubilà (Segona Republica), la de Comanador amb placa d'Isabel la Catòlica, la placa del Mèrit Naval, oficial de L'Instruction Publique, medalla d'honor de Courage et Dévouement de França.

https://es.wikipedia.org/wiki/Andreu_Audet